dijous, 21 de juliol del 2011

Del cel a terra

Ell té el seient del passadís i s’ha posat dret per deixar-la passar al costat de la finestreta. El primer contacte físic ha estat subtil, donant-li l’esquena, amb els peus de puntetes. L’espai és reduït a classe turista, i entrar de cara hauria estat agosarat, quan no hi ha prou confiança encara. Tot i això, amb els cabells li ha acaronat la barbeta, mentre les natges es fregaven lleugerament contra les cuixes. Potser és l’excitació d’iniciar un vol transatlàntic per primera vegada; però, Déu meu, què maca la troba!
.
Fragment del conte "Del cel a terra", inclòs a I un cop de vent els despentina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada